La història de l’última telefonista de Flaçà torna a casa en forma de lectura dramatitzada
El nou text de Daniel Casanovas, dirigit per Glòria Balañà, parteix d’una trobada real entre la seva àvia i la Gala Dalí, per reflexionar sobre la identitat, i les vides que no arribem a viure.
El pròxim 20 de setembre, a les 12 h, el Casal de Flaçà acollirà la lectura dramatitzada de Mai vaig marxar de Flaçà, el nou text del dramaturg empordanès Daniel Casanovas, dirigit per la Glòria Balañà i interpretat per la Marta Bessa, en Nil Cardoner i la Lluïsa Mallol. L’activitat serà gratuïta, oberta a tothom.
La lectura arriba a Flaçà després de presentar-se el passat mes de maig a la Sala Beckett de Barcelona. De fet, aquesta obra va ser escrita dins l’itinerari Beckett de la Sala Beckett de Barcelona, que vol promoure l’escriptura de noves peces teatrals. Ara, gràcies a l’Ajuntament de Flaçà, el mateix equip artístic porta el projecte al poble que l’inspira, a pocs metres de l’antiga centraleta telefònica on va treballar l’Antònia Casanovas (1935-2013), l’última telefonista de Flaçà i l’àvia de l’autor. Aquest retorn converteix la presentació en una ocasió especialment significativa: el text torna al lloc on va començar a prendre forma.
El text neix a partir de dos fets reals, que en aquesta ficció es troben. Després de la mort de la seva àvia, en Daniel Casanovas va descobrir una capsa plena de poemes, cartes, fotografies i diaris personals. Aquella capsa li va fer descobrir una àvia que no havia conegut mai. Una identitat que revelava una dona creativa i plena de desitjos. Aquesta troballa el va portar a recuperar una anècdota familiar que havia sentit explicar des de petit: les visites i les trucades de la Gala Dalí a la centraleta de Flaçà poc després d’instal·lar-se al castell de Púbol. Especialment, per connectar amb els seus amants.
Una trobada entre dues dones que representaven, almenys a priori, dos models aparentment confrontats: l’Antònia, poeta aficionada i autodidacta, familiar i treballadora; la Gala, una dona de classe alta, rodejada d’art i amants. Mai vaig marxar de Flaçà no pretén reconstruir fidelment la història. Parteix de la realitat, però hi juga imaginant i desvetllant tot allò que va quedar amagat dins d’aquella capsa. La mescla entre realitat i ficció s’acaba convertint en una reflexió sobre la identitat, les oportunitats perdudes, els desitjos que deixem enrere i la distància entre la persona que som i aquella que hauríem pogut (o volgut) ser.
L’Antònia va créixer en un context marcat per la feminitat imposada pel franquisme, que reservava a les dones un paper discret, familiar, tancat a la llar i subordinat a una autoritat masculina. Com tantes altres, probablement no va poder desplegar tot el seu potencial ni explorar plenament els seus desitjos artístics, amorosos o vitals, excepte, potser, en la més estricta intimitat. La descoberta dels seus poemes, diaris i cartes va revelar una identitat que havia quedat amagada durant dècades i va donar lloc a una pregunta que travessa tota la peça: qui hauria pogut ser l’Antònia en un altre context? I, inevitablement, per l’espectador: qui podríem ser nosaltres en un altre context? Per tant, qui som, en realitat. Així, l’obra reflexiona sobre totes aquelles vides que han quedat condicionades pels rols socials, familiars o històrics.
Presentar aquesta lectura dramatitzada a Flaçà és també una manera de retornar aquesta història al lloc que la va fer possible. Després del seu pas per la Sala Beckett, el text torna al poble on s’inspira perquè sigui la mateixa comunitat qui la pugui escoltar. Per a en Daniel Casanovas, també fundador de l’empordanesa companyia Grop, aquest retorn és també una reivindicació de la cultura feta des dels pobles i de la capacitat que tenen les històries nascudes aquí, per ser profundament universals. I fer-ho amb el nostre parlar i la nostra geografia.
Sinopsi
Flaçà, 1971. L’Antònia porta anys escrivint poesia d’amagat a la seva centraleta de telèfons. Un matí, una dona elegant amb dues maletes i accent estranger truca a la seva porta convençuda d’haver retrobat una antiga amiga: una poeta brillant, lliure i plena de món. L’Antònia insisteix que s’equivoca. Aquesta forastera és la Gala-Dalí, no oblida mai una cara i no pensa marxar sense ella.
Una ficció surrealista, inspirada en fets reals, sobre les portes que mai no vam obrir. I les que encara podem obrir.
Dades de l’activitat
Lectura dramatitzada: Mai vaig marxar de Flaçà
Autoria: Daniel Casanovas
Direcció: Glòria Balañà
Interpretació: Marta Bessa, Nil Cardoner i Lluïsa Mallol
Data i hora: Dissabte 20 de setembre, a les 12.00 h
Lloc: El Casal de Flaçà
Organitza: Ajuntament de Flaçà
Col·labora: ARC de Flaçà