El topònim ha anat variant al llarg dels anys entre dues grafies: Flassà i Flaçà. El 1926 el filòleg suís Paul Aebischer, va publicar un estudi a les Memòries de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans titulat Etudes de toponymie catalane.
En aquest article l’autor relaciona el nom de Flassà amb un personatge d’època romana que es diria Flaccius, que posteriorment es va transformar en Flassano, Flaciano fins a arribar al topònim actual. D’aquesta manera la polèmica entre Flaçà i Flassà estava servida; ara bé, aquesta dicotomia entre els dos topònims va quedar resolta amb una ben argumentada teoria de l’actual rector i filòleg, mossèn Martí Alabau.
En un article que aparegué a la revista de l’Aplec explica curosament i amb molt de detall per què cal dir Flaçà i no Flassà. Etimològicament, la paraula Flaçà és llatina i la ç és una grafia de totes les llengües romàniques, la tenia el castellà antic i medieval i encara la conserva el francès, per tant, és més correcte parlar de Flaçà que no pas de Flassà.
Símbols: Escut caironat partit d’atzur i d’argent; ressaltant sobre la partició una mitra de l’un en l’altre; el peu general d’or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de poble. Fou aprovat el 23 d’octubre de 2001.